Una noia que es deia Isabelle se'n va anar d’un poble anomenat Beaufort per que estava enamorada del fill del marquès, que estiuejava allí. Molts anys més tard va tornar al poble, va comprar una mansió a les afores i s’hi va establir amb un majordom.
Les dones mes xafarderes del poble van anar a fer-li una visita perquè no anava mai al poble i pensaven que estava malalta. L’Isabelle els explicà que patia insomni i no podia dormir per la nit. Quan se n’anaven, van sentir un udol. Uns dies més tard un pagès va cridar al gendarme perquè li van matar la vaca: li havien xuclat la sang. Quan el poble es va assabentar, tothom va prendre precaucions. Estranyament, el marquès li va pagar a diners per una vaca nova. Encara que Henri, el granger, no va saber perquè ho va fer. Tots el pagesos van decidir fer una batuda, la qual no va tenir exít. El gendarme es va assabentar que l’Isabelle duia una marca vermella al braç, però no va voler preguntar.
Un dia va venir un metge que anava a la casa de la noia. Però quan va sortir d’allí feia cara d’haver vist un fantasma. En Max, el gendarme no sabia que passava en aquella casa i va anar a París per veure un amic detectiu per a que investigués el cas. En Jerôme, un al·lot del poble, estava intrigat i va decidir anar a investigar l’Isabelle. Va veure la llum de l’habitació del soterrani que estava encesa. En mirar es va adonar de que hi havia un ganivet ensangrentat, ja era tard i no va poder fer res més així que se’n va anar a casa.
Al dia següent l’Isabelle va anar al poble perquè en Mikhail, el majordom, no hi era. En Jerôme se’n va adonar i li va dir als seus amics que hi anava a tornar. Al soterrani no van trobar-hi res, però van escoltar respirar algú. En tornar a casa un dels nens va ser atacat per una cosa d’ulls brillants i va perdre el coneixement, el metge va dir que tardaria en despertar-se. De camí a casa en Max li preguntà al metge per quina raó una dona portaria els canells embenats; per que tal vegada es voldria suïcidar, li contestà. Quan el nen despertà va dir que no se’n recordava de res, així que Max va organitzar una nova batuda, que tampoc no va tenir èxit. En Mikhail estava a la plaça per recollir a un visitant, en Max, en veure’l, li digué que anés a cuidar l’Isabelle, que ell se’n carregaria; en arribar el visitant el va deixar a l’hostal i la mare d’en Jerôme li va dir que havia desaparegut. En Max i el pare den Jerôme van sortir a buscar-lo. A mig camí de la casa d’Isabelle van trobar a Mikhail amb el nen en braços i dos forats al coll. El pare que pensava que Mikhail era un vampir va cridar a tot el poble, i van organitzar una nova batuda per anar a per ells.
Mentrestant en Max va llegir la segona carta del detectiu que deia que a Philippe, el fill del marqués, el va matar una bèstia. Peró el detectiu no va tenir en compte un detall. En Max va aconseguir un cavall per anar ràpidament a la casa d’Isabelle i li preguntà on era Philippe. Era al soterrani, darrere una paret corredissa. Isabelle li explicà que el senyor Dagenham, el visitant, era l’autor del llibre “Fills de la nit” i que havien contactat amb ell amb l’esperança de curar en Philippe del vampirisme, que havia sobreviscut tant de temps gràcies a la sang que ella es treia de les venes per evitar que ataqués més gent. Però ja era massa tard, la gent ja era a la casa, Max i Dagenham ajudaren a Mikhail, Isabelle i Philippe a escapar. Philippe es va curar i varen iniciar una nova vida a Itàlia.
