3/02/2016
Biografia de l'autora
Laura Gallego va néixer a Quart de Poblet (València) el 1977 i va estudiar Filologia Hispànica. A pesar de la seva joventut té a favor seu una llarga llista d'obres publicades i ha rebut diversos premis literaris. també treballa en el camp de l'animació com a guionista professional.
Argument
Una noia que es deia Isabelle se'n va anar d’un poble anomenat Beaufort per que estava enamorada del fill del marquès, que estiuejava allí. Molts anys més tard va tornar al poble, va comprar una mansió a les afores i s’hi va establir amb un majordom.
Les dones mes xafarderes del poble van anar a fer-li una visita perquè no anava mai al poble i pensaven que estava malalta. L’Isabelle els explicà que patia insomni i no podia dormir per la nit. Quan se n’anaven, van sentir un udol. Uns dies més tard un pagès va cridar al gendarme perquè li van matar la vaca: li havien xuclat la sang. Quan el poble es va assabentar, tothom va prendre precaucions. Estranyament, el marquès li va pagar a diners per una vaca nova. Encara que Henri, el granger, no va saber perquè ho va fer. Tots el pagesos van decidir fer una batuda, la qual no va tenir exít. El gendarme es va assabentar que l’Isabelle duia una marca vermella al braç, però no va voler preguntar.
Un dia va venir un metge que anava a la casa de la noia. Però quan va sortir d’allí feia cara d’haver vist un fantasma. En Max, el gendarme no sabia que passava en aquella casa i va anar a París per veure un amic detectiu per a que investigués el cas. En Jerôme, un al·lot del poble, estava intrigat i va decidir anar a investigar l’Isabelle. Va veure la llum de l’habitació del soterrani que estava encesa. En mirar es va adonar de que hi havia un ganivet ensangrentat, ja era tard i no va poder fer res més així que se’n va anar a casa.
Al dia següent l’Isabelle va anar al poble perquè en Mikhail, el majordom, no hi era. En Jerôme se’n va adonar i li va dir als seus amics que hi anava a tornar. Al soterrani no van trobar-hi res, però van escoltar respirar algú. En tornar a casa un dels nens va ser atacat per una cosa d’ulls brillants i va perdre el coneixement, el metge va dir que tardaria en despertar-se. De camí a casa en Max li preguntà al metge per quina raó una dona portaria els canells embenats; per que tal vegada es voldria suïcidar, li contestà. Quan el nen despertà va dir que no se’n recordava de res, així que Max va organitzar una nova batuda, que tampoc no va tenir èxit. En Mikhail estava a la plaça per recollir a un visitant, en Max, en veure’l, li digué que anés a cuidar l’Isabelle, que ell se’n carregaria; en arribar el visitant el va deixar a l’hostal i la mare d’en Jerôme li va dir que havia desaparegut. En Max i el pare den Jerôme van sortir a buscar-lo. A mig camí de la casa d’Isabelle van trobar a Mikhail amb el nen en braços i dos forats al coll. El pare que pensava que Mikhail era un vampir va cridar a tot el poble, i van organitzar una nova batuda per anar a per ells.
Mentrestant en Max va llegir la segona carta del detectiu que deia que a Philippe, el fill del marqués, el va matar una bèstia. Peró el detectiu no va tenir en compte un detall. En Max va aconseguir un cavall per anar ràpidament a la casa d’Isabelle i li preguntà on era Philippe. Era al soterrani, darrere una paret corredissa. Isabelle li explicà que el senyor Dagenham, el visitant, era l’autor del llibre “Fills de la nit” i que havien contactat amb ell amb l’esperança de curar en Philippe del vampirisme, que havia sobreviscut tant de temps gràcies a la sang que ella es treia de les venes per evitar que ataqués més gent. Però ja era massa tard, la gent ja era a la casa, Max i Dagenham ajudaren a Mikhail, Isabelle i Philippe a escapar. Philippe es va curar i varen iniciar una nova vida a Itàlia.
Les dones mes xafarderes del poble van anar a fer-li una visita perquè no anava mai al poble i pensaven que estava malalta. L’Isabelle els explicà que patia insomni i no podia dormir per la nit. Quan se n’anaven, van sentir un udol. Uns dies més tard un pagès va cridar al gendarme perquè li van matar la vaca: li havien xuclat la sang. Quan el poble es va assabentar, tothom va prendre precaucions. Estranyament, el marquès li va pagar a diners per una vaca nova. Encara que Henri, el granger, no va saber perquè ho va fer. Tots el pagesos van decidir fer una batuda, la qual no va tenir exít. El gendarme es va assabentar que l’Isabelle duia una marca vermella al braç, però no va voler preguntar.
Un dia va venir un metge que anava a la casa de la noia. Però quan va sortir d’allí feia cara d’haver vist un fantasma. En Max, el gendarme no sabia que passava en aquella casa i va anar a París per veure un amic detectiu per a que investigués el cas. En Jerôme, un al·lot del poble, estava intrigat i va decidir anar a investigar l’Isabelle. Va veure la llum de l’habitació del soterrani que estava encesa. En mirar es va adonar de que hi havia un ganivet ensangrentat, ja era tard i no va poder fer res més així que se’n va anar a casa.
Al dia següent l’Isabelle va anar al poble perquè en Mikhail, el majordom, no hi era. En Jerôme se’n va adonar i li va dir als seus amics que hi anava a tornar. Al soterrani no van trobar-hi res, però van escoltar respirar algú. En tornar a casa un dels nens va ser atacat per una cosa d’ulls brillants i va perdre el coneixement, el metge va dir que tardaria en despertar-se. De camí a casa en Max li preguntà al metge per quina raó una dona portaria els canells embenats; per que tal vegada es voldria suïcidar, li contestà. Quan el nen despertà va dir que no se’n recordava de res, així que Max va organitzar una nova batuda, que tampoc no va tenir èxit. En Mikhail estava a la plaça per recollir a un visitant, en Max, en veure’l, li digué que anés a cuidar l’Isabelle, que ell se’n carregaria; en arribar el visitant el va deixar a l’hostal i la mare d’en Jerôme li va dir que havia desaparegut. En Max i el pare den Jerôme van sortir a buscar-lo. A mig camí de la casa d’Isabelle van trobar a Mikhail amb el nen en braços i dos forats al coll. El pare que pensava que Mikhail era un vampir va cridar a tot el poble, i van organitzar una nova batuda per anar a per ells.
Mentrestant en Max va llegir la segona carta del detectiu que deia que a Philippe, el fill del marqués, el va matar una bèstia. Peró el detectiu no va tenir en compte un detall. En Max va aconseguir un cavall per anar ràpidament a la casa d’Isabelle i li preguntà on era Philippe. Era al soterrani, darrere una paret corredissa. Isabelle li explicà que el senyor Dagenham, el visitant, era l’autor del llibre “Fills de la nit” i que havien contactat amb ell amb l’esperança de curar en Philippe del vampirisme, que havia sobreviscut tant de temps gràcies a la sang que ella es treia de les venes per evitar que ataqués més gent. Però ja era massa tard, la gent ja era a la casa, Max i Dagenham ajudaren a Mikhail, Isabelle i Philippe a escapar. Philippe es va curar i varen iniciar una nova vida a Itàlia.
Personatges
- ISABELLE: òrfena, antiga bugadera del poble, es va anar fa cinc anys del poble després del seu amor, el jove noble Philippe de Latour.
"-Isabelle?
-Marie, per l'amor de Déu, no en digues que no recordes Isabelle, la duradera... Si va ser un escàndol! -la senyora Bonnard va pronunciar aquesta última paraula amb fruïció, com qui assaboreix un deliciós menjar.
Va començar a fer-se la llum en la menta de la senyora Lavoine.
-Isabelle... L'orfeneta?
-Aquella desvergonyida que se'n va anar del poble perseguit el senyor Latour. "
"-Isabelle?
-Marie, per l'amor de Déu, no en digues que no recordes Isabelle, la duradera... Si va ser un escàndol! -la senyora Bonnard va pronunciar aquesta última paraula amb fruïció, com qui assaboreix un deliciós menjar.
Va començar a fer-se la llum en la menta de la senyora Lavoine.
-Isabelle... L'orfeneta?
-Aquella desvergonyida que se'n va anar del poble perseguit el senyor Latour. "
- PHILIPPE DE LATOUR: és fill d'un marquès ric que estiuejava a Beaufort, va conèixer a Isabelle allà. Quan el seu pare es va assabentar el va enviar a estudiar lluny.
"Lautor era una estranya barreja entre bèstia, dimoni i ésser humà.”
"Lautor era una estranya barreja entre bèstia, dimoni i ésser humà.”
- MAX GRILLET: és l'encarregat de la petita gendarmeria del tranquil poble Beaufort. Era un home molt pacífic i tenia el costum de fixar-se detingudament en les mans de les persones. Solia anar vestit amb l'uniforme de gendarme.
"Aleshores Max no estava encara a càrrec de la gendarmeria, sinó que era l’ajudant del vell senyor Gallois, l’antic gendarme. Ell havia sigut l’emcarregat d’investigar la fugida d’Isabelle.”
"Aleshores Max no estava encara a càrrec de la gendarmeria, sinó que era l’ajudant del vell senyor Gallois, l’antic gendarme. Ell havia sigut l’emcarregat d’investigar la fugida d’Isabelle.”
- MIKHAIL: És el fidel criat d'Isabelle, i l'ajudava en tot.
"Les seues maneres brusques, el seu gest eixut i el seu estrany aspecte (els seus cabells eren completament blancs, a pesar de la seua joventut)” “Tampoc no sabia escriure. L’únic que era capaç de traçar en un paper eren les set lletres del seu nom: Mikhail.
- SENYORA BONNARD: Orgullosa, autoritària, tafaner. És la mare de Jerôme. Es una de les xafarderes del poble.
"La senyora Bonnard es va detindre un moment per a recuperar l’alé. Venia corrents des de la plaça i el seu cos rabassut no estava acostumat a aquest ritme.”
"La senyora Bonnard es va detindre un moment per a recuperar l’alé. Venia corrents des de la plaça i el seu cos rabassut no estava acostumat a aquest ritme.”
- SENYORA LAVOINE: el seu marit és comerciant i fa freqüents viatges a París. Tímida, petita, espantadissa i ingènua. Es una de les xafarderes del poble.
"La senyoreta Lavoine era tímida, xicoteta i espantadissa. Més d’una vegada, Max havia hagut d’acudir a sa casa en plena nit, perquè ella creia haver sentit un lladre al jardí, quan en realitat es tractava d’un gat, o del vent sacsejant les branques dels arbres.”
"La senyoreta Lavoine era tímida, xicoteta i espantadissa. Més d’una vegada, Max havia hagut d’acudir a sa casa en plena nit, perquè ella creia haver sentit un lladre al jardí, quan en realitat es tractava d’un gat, o del vent sacsejant les branques dels arbres.”
- SENYORA CHANCEL: Dona del notari. Alta i ossuda. Es una de les xafarderes del poble.
"-Però, per què li hem de fer regals a aquesta meuca?
-Ah, Régine, sigues més perspicaç! - li marmolà la senyora Chancel, la dona del notari-. Es tracta d’una excusa per anar a veure la casa, ho entens?”
"-Però, per què li hem de fer regals a aquesta meuca?
-Ah, Régine, sigues més perspicaç! - li marmolà la senyora Chancel, la dona del notari-. Es tracta d’una excusa per anar a veure la casa, ho entens?”
- SENYORA BUQUET: Esposa de l'alcalde. Es una de les xafarderes del poble.
"La senyora Buquet, plena de remordiments; es prenia molt seriosament el seu paper de dona de l’alcalde.”
"La senyora Buquet, plena de remordiments; es prenia molt seriosament el seu paper de dona de l’alcalde.”
- SENYORETA DUBOIS: Dona de fort caràcter. Es una de les xafarderes del poble.
"Max havia sentit dir que la senyoreta Dubois havia rebujat tots els homes que l’havien pretés des que tenia quinze anys. El seu fort caràcter mai no havia sentit la necessitat de companyia masculina, o al menys això semblava.”
- JERôME BONNARD: Fill de la senyora Bonnard i líder de la colla. Era un jove intrèpid, valent, molt desobedient i massa curiós."Max havia sentit dir que la senyoreta Dubois havia rebujat tots els homes que l’havien pretés des que tenia quinze anys. El seu fort caràcter mai no havia sentit la necessitat de companyia masculina, o al menys això semblava.”
"En fer-se de nit, un nomrós grup d’homes es va reunir a la propietat Morillon. La majoria era gent del camp, però també hi havia homes del poble, i diversos joves que no volien perdre’s l’acció. Entre ells es trobava Jerôme, el fill de la senyora Bonnard.”
- FABRICE MORILLON: Fill menor del granger Morillon. És el que explica el que li ha passat a la vaca i ho exagera."Fabrice Morillon treia pit, tractant de paréixer més alt.”
- ARMAND: Fill del forner.
"L’ltre xic es deia Armand i era fill del forner.”
"L’ltre xic es deia Armand i era fill del forner.”
- SENYOR CHANCEL: El notari.
"En realitat, ell estava esperant notícies del cosí del senyor Chancel, que estudiava a Chartres. A hores d’ara, el notari ja havia comprés molt bé l’interés del gendarme pels animals bevedors de sang, i esperava la resposta del seu cosí amb tanta impaciència com ell.”
"En realitat, ell estava esperant notícies del cosí del senyor Chancel, que estudiava a Chartres. A hores d’ara, el notari ja havia comprés molt bé l’interés del gendarme pels animals bevedors de sang, i esperava la resposta del seu cosí amb tanta impaciència com ell.”
- HENRI MORILLON: granger.
"Els rumors es van convertir en un clamor. Tard o d’hora tots els grangers de la zona van acudir a la propietat Morillon per parlar amb Henri i interrogar-lo sobre la seua vaca”
"Els rumors es van convertir en un clamor. Tard o d’hora tots els grangers de la zona van acudir a la propietat Morillon per parlar amb Henri i interrogar-lo sobre la seua vaca”
- MICHELET: Forner del poble, pare d'Armand.
"Michelet era el forner de Beaufort.”
"Michelet era el forner de Beaufort.”
- DELVAUX: Suposadament, metge que ve de París a veure Isabelle.
"-Ah, senyor gendarme! Li estaria molt agraït. Veurà vosté, acabe d’arribar de París i…, però permeta’m que em presente: sóc el doctor Amédée Delvaux.
"-Ah, senyor gendarme! Li estaria molt agraït. Veurà vosté, acabe d’arribar de París i…, però permeta’m que em presente: sóc el doctor Amédée Delvaux.
- DAGENHAM: Autor del llibre "Fills de la nit". Llibre que Isabelle llegeix.
"L'havia vist escrit en la coberta del llibre que hi havia damunt de la taula del soterrani d'Isabelle. I el llibre és titulava -Fills de la nit-."
"L'havia vist escrit en la coberta del llibre que hi havia damunt de la taula del soterrani d'Isabelle. I el llibre és titulava -Fills de la nit-."
Espai i temps
Espai: La història passa en un poble francès, a Beaufort. Els llocs més importants de la història són la mansió Grisard i el poble de Beufort. Després d'investigar un poc vam trobar que el poble és real, però no podem dir el mateix de la història.
Temps:No te un temps determinat, és a dir, és indeterminat, però podríem dir que transcorre al segle XIX gràcies a l'ambientació del poble.
Temes
És una història basada en amor i misteri.
“-Per què fa això?
-Per què em fa aquesta pregunta? Si ja ho sap.
-Diga-m’ho vosté, Isabelle. Per què ho fa?
Ella no va vacil·lar quan va respondre:
-Per amor.”
“-Per què fa això?
-Per què em fa aquesta pregunta? Si ja ho sap.
-Diga-m’ho vosté, Isabelle. Per què ho fa?
Ella no va vacil·lar quan va respondre:
-Per amor.”
Opinió
La veritat es que ens enduim una opinió millor de la que ens esperàvem. Però ja es sabia que hi havia un vampir a la història. ja que el títol va sobre la nit i els vampirs odien la llum del sol, a més a més com la història va sobre un misteri, cada vegada entres més en aquesta i et fa ganes de saber qui és el culpable de l'assassinat de la vaca. Encara que tot apunti a Isabelle el final és molt inesperat.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)